En Paco Mir (Tricicle) publica amb Thule el seu primer àlbum infantil: "En un indret on no hi havia res, va néixer un poble amb un nom que mai no endevinaríeu. En aquest poble, la gent pensava i tenia grans idees. Quina sort, perquè els va passar una cosa terrible: van patir un estiu tan calorós, tan tòrrid, tan xafogós, tan sufocant que... Quina llàstima, ja no queda espai per explicar-te res més; hauràs d’obrir el llibre per la primera pàgina, que és com comencen els contes".
Un drac de bon cor, vivia al costat del mar, amb els peixos. Jugaven tot el dia i a la nit somiaven que jugaven. Un nen va arribar a la platja. El drac va anar cap a ell i per la boca va treure flors en lloc de flames. Es van fer amics i jugaven amb els peixos. El nen va crèixer i cada cop anava menys a la platja. Fins que no va tornar.
Carlota estava farta del rosa i d'ésser una princesa. Carlota no volia fer petons als gripaus per veure si eren prínceps blaus. Carlota sempre es preguntava per què no hi havia princeses que rescatessin als prínceps blaus de les urpes del llop o que cacessin dracs o volessin amb globus.
Sobre les petites coses es compon de quatre històries il·lustrades per a nens. Són rondalles de por i misteri, explicades de forma divertida per als més petits, de vegades tan crues que recorden als contes infantils tradicionals, encara que aquí estan explicades de tal manera que no fan patir.
Si ens trobem davant d’una cosa que pugui semblar un monstre, el millor és assegurar-se de que veritablement ho sigui. Si les seves potes son grans i peludes. Si té tantes potes que fan un bosc. Si la seva cua s’allarga molts i molts metres...
Una experiència-experiment és un experiment que és viu. Viu mentre experimentem, com la calor que sentim quan freguem les mans. Per exemple: "Per veure la vida color de rosa, enganxa paper de cel·lofana a les finestres" o "Per caminar pel cel: omple les teves sabates de cotó".
El Pelut té molt pèl i és d'un negre negríssim. Mentre la nena dormia tan tranquil·la, el Pelut peludíssim i negríssim va voler donar-li un ensurt, però a la nena li va donar un atac de riure. I va ser ella qui li va ensenyar al Pelut com es dóna un bon ensurt, un ensurt com cal, com ha de ser.
Va néixer un pollastre esplomat el qual ignoraven els pollastres més fashion. Un dia, va ensopegar, va quedar empastifat de fang, se li van enganxar tot tipus de fulles, papers i coses. El seu nou look va triomfar d’allò més entre les aus de corral. Un conte sobre com són d’enganyoses, les aparences.
Quan Eze va mossegar la Xocolatina Màgica, el seu desig més gran es va fer realitat: va viatjar al fascinant planeta de les llaminadures, on la neu és gelat, on les piruletes maduren als arbres, on els habitants són dolços peluixos.
L’U té forma d’u, però no és un U qualsevol. L’U és així, tal com el van fer. Podria ser un daixonses, però és així. Podria ser allà, però és aquí. Amb tu.
Per fi algú explicarà la veritat i només la veritat de per què els cocodrils ploren. Molt s'ha especulat, moltes ximpleries s'han dit i teories de tota classe s'han formulat. Però només hi ha una veritat. N'hi ha prou amb llegir el llibre per conèixer-la.
"De petita vaig llegir un llibre de grans que contava que podies menjar-te la vida a cullerades." Aquest receptari serveix per endolcir les emocions que ens acompanyen cada dia i comprendre que la imaginació és un ingredient imprescindible.
No hi és, al seu llit. No hi és, a la seva flor, ni a dins de les sabates. És hivern i no la puc trobar enlloc. Si pogués volar, et trobaria! Oh, però si ets a l'hort! Anem a volar plegades!
Hi va haver una protesta de la cadira, el llum, la maduixa, la pilota de bàsquet, la llanterna i un munt de coses més. "A veure, Kestutis, per què no has escrit gens ni mica sobre nosaltres?" Així va néixer Coses que de tant en tantpassen.
Pots córrer les aventures més extraordinàries al més alt de la teva figuera preferida. No existeix un lloc més acollidor, més càlid. En ella el món desapareix, no passa res dolent. Fins que...
En aquesta orquestra no hi ha instruments musicals. Hi ha lleons, mussols, dofins, tucans, gossos i cavalls, entre altres animals. Diuen que la música amansa les feres; ara serà la música de les feres la qui amansi els homes. Ho podeu comprovar en aquest video: http://www.youtube.com/watch?v=QvRVTXHYgxw
La cultura aborigen australiana és la més antiga del planeta. Deu llegendes il·lustrades amb una explosió de color per l'aborigen F. Firebrace ens endinsen en una concepció respectuosa del medi ambient i la natura.
El Miquel i jo sempre tenim molta feina. Ens encarreguem de dir a cadascú el que ha de fer: Formigues, camineu en fila índia! Cargol, a poc a poc, no corris! Pedra, aquí quieta! Ara el Miquel no hi és. Alguns em diuen que no el puc veure perquè es va adormir. No sé per què no ha de tornar amb la pila de coses que encara hem de fer.
Ariadna surt de casa emprenyada. Amb un cabdell jugarà a gronxar-se d'un arbre, a fer un pont, a fer d'equilibrista o a pescar núvols. A casa l'espera el seu pare, empipat perquè ha trencat el ninot, però hi haurà una sorpresa.
Dos germans fan una descripció diferent de les coses. Un fa servir la vista, l'altre, la resta dels sentis, i comprenem que el seu món és molt més ric.
El caçador i la presa, dues vides paral·leles i independents que s'emmirallen en pàgines partides, però que s'uneixen quan trenquen amb la tradició i es fan amics.
"La majoria d'infants, quan encara són petitets, somien futurs perfectes, rodanxons i inquiets.
Somien que seran pirates, domadors, astronautes o bombers."
"En Roc, el nano del conserge,
davalla al soterrani
i hi troba un vell coet (ai, verge!)
d’aspecte repatani."
I així travessa planta per planta, foradant totes les pàgines.
Es presenta una obra d'art en societat en mig de l’admiració dels presents: la llebre Silvestre, la cotorra Letícia, el carner Desideri, la truja Charlotte. Quan tornen de berenar en el saló, el quadre ha desaparegut. Qui el deu haver robat?
Edició serigrafiada
Els búfals van salvar el bebè elefant, i el van pujar com un d'ells fins que va créixer i es va fer gran. Un dia, en el riu, van coincidir el ramat de búfals amb el d'elefants. Amb qui se n'anirà?
Un vell general ha perdut la seva guerra. La busca amb desesperació, però no la troba enlloc. A tothom li pregunta si l'ha vist, i a tots prova de convèncer que cal trobar-la, però ningú no l'entén.
Estela és l'estrella dels desitjos. Cada vegada que li demanen un desig guspireja de felicitat, però un dia una pluja d'estrelles l'arrossega lluny del cel.
La llavor viatgera fuig, corre, marxa cap al país dels somnis. S'adona que tothom vol menjar-se-la, però s'escapolirà de tots els perills i arribarà al seu destí.
El 1910 es va editar per primera vegada aquesta divertida història rimada i, ja llavors, esbiaixada. Les seves pàgines il·lustren l’aparatós descens d’en Pau a bord del seu cotxet de bebè pel pendent més costerut del barri.
Oceà no pot caminar, però a l’aigua pot oblidar la cadira de rodes i el seu cos gairebé no pesa i per això va adoptar aquest nom i per això s’estima els dies de pluja, les piscines, les banyeres, els rius i els mars.
De petit cada any és un dit es desenvolupa en l’espai d’una nit. La vigília del quart aniversari d’una nena. La jove protagonista no pot dormir, perquè els seus dits estan discutint. Com cal indicar el nombre quatre?
El dia que Vigília i Oblit (personificades en dos mítiques criatures, una ratapinyada i un peix) s'alien per esbrinar què és l'insomni, condemnen un nen a passar diverses nits desvetllat.
Públics de totes les edats gaudiran d’aquesta commovedora història il·lustrada amb unes fresques imatges. En elles l’autor ha amagat moltes claus que els joves lectors podran descobrir si sòn bons observadors.
Senyores i senyors! Nenes i nens!
Passin i vegin: podran admirar les fantàstiques actuacions de la sorprenent trapezista amb vertigen al terra, l'increïble domador domat, l'espectacular escapista que escapa de si mateix, la contorsionista introvertida, el pallasso mort d'un acudit...
Passin i vegin, senyores i senyors, nenes i nens! La funció està a punt de començar.
Una història sobre la por i l'amistat, sobre els somnis i la seva relació amb la realitat. El monstre Lleig viu sota el llit de Guapo. Guapo viu de dia i dorm a la nit, que és quan Lleig s'escapa a la recerca d'aventures.
Un nen que dorm, una caixa plena de ninots i la llum de la lluna. Al vespre, quan creuen que ningú no els veu, els ninots surten i fan el que millor saben fer: jugar.
L'autèntica història de l'Annie Bonny, la dona pirata, contada per la seva mascota, la petita caiman Molly. Llibre impermeable, ideal per acompanyar els nens en la banyera, la piscina, la platja... i allà on hi hagi pirates.
En plena nit cinc amics ensopeguen amb alguna cosa enorme. Què deu ser? Una divertida versió per a nens d'un conte tradicional sufí sobre la naturalesa del coneixement.
La fascinant vida de les coses que passen cada dia: llibres lectors de llibres, gates enamorades de frigorífics, peixos pescadors, vàters que són reis, llibres voladors que provoquen pluges de paraules...
Un cadell de tigre entra en un poble i munta una gran revolada. Les rimes i l'onejant tipografia submergeixen el lector en el món negre i taronja d'aquest bell llibre fet a mà.
Dos llibres en un: la història de la Tosa i la història d'en Tòfon, com s'enamoren i com l'amor veritable i els somnis triomfen malgrat l'oposició dels amics, dels pares i de les convencions.
A través d’unes il·lustracions de gran poder evocador, aquest llibre tracta de l'art de triar, entre tots els llocs, les persones i els objectes possibles, aquells que finalment donaran vida a la història que s’explica.